“Primer
cop”
En
obrir la porta els vaig trobat tots arrenglerats, esperant-me. Vaig saber que
allò era la felicitat.
Tenia
mils de llibres per gaudir-ne.
“Llibres”
De
les vostres mans he trobat el saber.
Amb
els vostres ulls he vist el mon.
Ara
escric llibres, amb la mateixa felicitat que un dia els vaig aprendre a llegir.
“Porta
tancada”
Darrere
la porta, silenci.
Damunt
dels mobles, vida en paper.
“Arrenglerats”
Uns
al costat dels altres, callats malgrat estar plens de paraules.
M’esperen
com amics solidaris, per compartir el seu saber.
Mai
acabaré de conèixer-vos.
Esperança
Díaz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada