El cocodril Pueril

Havia començat l'estació de pluges i la bassa recuperava el seu aspecte frondós i humit després de moltes setmanes de calor i sequera. La vida tornava a tenir el seu protagonisme i la regió s'ompliria de sons i colors. Ben aviat naixerien hipopòtams i antílops, nyus i gaseles, aus aquàtiques i cocodrils.

Molts animals havien iniciat el retorn cap als seus territoris on no els faltaria menjar i, sens dubte, estarien més segurs i allunyats dels depredadors que, com els cocodrils, atacaven els membres més dèbils de la bandada just quan s'acostaven a beure a la bassa i el seu musell acariciava la superfície d'aigua tèrbola i fangosa.

Així eren les coses a la gran sabana. Era el cicle de la vida i cada espècie hi tenia el seu rol i funció per no esquinçar l'equilibri. Un equilibri fràgil només alterat pels imponderables ambientals i en el qual les espècies animals s'adaptaven en una lluita constant per la supervivència.

Però aquell any l'estació seca havia estat excepcionalment dura i havia posat fi a la vida de molts animals, entre ells el gran cabdill de la bassa, el cocodril Viril. En Viril trencava les normes naturals. Era un exemplar immens, quatre vegades més gran que qualsevol cocodril adult. També superava l'edat dels seus avantpassats i la seva salvatgia era sobrenatural, tal com havia demostrat en tantes ocasions defensant la bassa davant dels altres clans de cocodrils que s'hi havien volgut instal·lar.

Aquella brutal sequera, però, el va obligar a emprendre l'estratègia final i s'enterrà sota el fang de la bassa com a darrer recurs per sobreviure. Quan les primeres pluges van netejar aquell fangar, sota els suaus promontoris del fons de la bassa va aparèixer, inert i sense vida, l'escatat cos d'en Viril. Una realitat lamentable que tanmateix formava part dels designis d'una natura hostil. Van ser ben pocs els cocodrils que van sobreviure, entre ells el cocodril Pueril, fill d'en Viril.

Les normes de la bassa indicaven que en Pueril havia de ser el nou cabdill. Però aquell fet aterria la resta de cocodrils i animals de l'hàbitat, perquè en Pueril no havia heretat, ni de bon tros, les competències que havien convertit en Viril en un cabdill temut i respectat. En Pueril era menut i tímid, dues qualitats que el convertien en vulnerable, a ell i al conjunt d'animals de la bassa. A més, el seu pare el menystenia i mai no l'havia ensinistrat per ser cabdill.

En Pueril, però, volia demostrar a la resta de cocodrils, aus aquàtiques i hipopòtams, que ell era capaç de governar l'hàbitat i mantenir l'equilibri natural. Sempre des d'un segon pla, s'havia fixat en com el pare actuava i com convertia la por en força per defensar la bassa. En Pueril sabia com fer-se respectar tot i la seva aparent timidesa. Volia convertir l'hàbitat en un lloc d'acollida per a tothom, inclús per als cocodrils d'altres clans. No tenia por i volia ser cabdill. Assumia els intangibles propis de les lleis de la subsistència i sabia que els inicis serien difícils, amb baralles i enfrontaments. Però estava convençut que entre totes les espècies trobarien l'equilibri.

I així ho va plantejar a l'assemblea que l'havia de proclamar nou cabdill. Totes les espècies de la bassa hi eren representades, fins i tot hi havia el capitost del clan veí, n’Hostil, que tantes vegades s'havia enfrontat al seu pare. En Pueril explicà els seus propòsits als presents i en acabar es produí un esclat gairebé unànime d'aprovació.

Però abans que en Pueril pogués pronunciar unes paraules d'agraïment, un estrèpit creixent, com de xiulet, encomanà l'aire. Era l'escatada cua del cocodril Hostil que, d'una fuetada, envià en Pueril al fons de la bassa, sense opció a rèplica i ferit de mort.

El mandat d'en Pueril durà el mateix que el seu vol de cabdill destronat. Un silenci llarg i dens va planar sobre la bassa i uns segons més tard els animals proclamaven el cocodril Hostil nou cabdill de la bassa. La cridòria de celebració va fer alçar, en una mena de vol victoriós, centenars d'aus que descansaven més enllà de la bassa. Hostil retornaria a la bassa l'equilibri natural trencat de manera efímera per en Pueril. I és que a la sabana sempre preval la llei del més fort.


Jaume Ferrández