El drapaire: Un ofici desaparegut

Eren unes persones que es dedicaven a anar pel carrer, amb un carret generalment, tirat per una egua o un ase. Al costat del pescant hi duien penjat un cèrcol de ferro i, una vareta a la mà de ferro o de metall. La feien dringar constantment perquè la gent sabes que el drapaire era allà, per si tenies ferros, metalls, paper o qualsevol altra andròmina per vendre. El drapaire acostumava a tenir un magatzem on posava en ordre les mercaderies comprades. El mateix magatzem era una  botiga d’articles vells i, podies anar a buscar quelcom que et fes falta i, sí ho trobaves, era molt més barat!  

Per que parlo del drapaire? L’altre dia, en un programa de la televisió catalana, varen fer un petit reportatge. Tractava d’un home que feia anys es quedà sense feina i començà a anar pels contenidors amb un carro de la compra, recollint tot allò que li servia per vendre. El que em semblà excepcional fou quan el reporter enfocà aquest home que ens ensenyà una llibreta, on portava molt ben apuntat el que guanyava cada dia de la setmana. Amb l’import guanyat es pagava una habitació, per no dormir al carrer, i la resta era per menjar.

Aquest home estava molt preocupat per la crisi que estem vivint, cosa que ha fet augmentar el nombre de persones que busquen pels contenidors. Per això cal sortir molt aviat al matí. Tot i així, els ingressos havien minvat i tenia por de no poder pagar-se l’habitació.

Abans un drapaire podia, d’una manera senzilla, viure de la seva feina; avui totes les petites coses que es puguin fer per sobreviure, tot i posant-hi imaginació i ganes, és impensable que solucionin els mínims a ningú. És trist veure que cada dia augmenten les persones que podem veure abocades dins els contenidors, fins i tot en els de l’orgànic, per si troben algunes restes de menjar. Com és possible que en el 2014 de la nostra era, i amb els milions d’anys que fa que habitem aquest planeta, encara no s’hagi arribat a la conclusió que la Terra és la casa de tothom? Tots tenim el mateix dret a la pau, a la tolerància i al respecte. Però, per sobre de tot, el dret a la vida digna, fins els habitant de l’últim racó del Planeta.

                                                                                                                             Salut