A la
societat arxiconsumista del planeta Terra, va sorgir una nova tendència
estètica tan ridícula com totes les que la precedien. De nou els cabells eren
els protagonistes perquè els gurus de la moda, avorridíssims que la massa
capil·lar creixés segons la llei de la gravetat, van decidir desafiar aquell
instint genètic; prou del clàssic allisat a mà, de les planxes candents, dels
tractaments asiàtics! El més fashion era que els cabells s’enfilessin cap al
cel. S’havien de pentinar i esculpir cap amunt, i com més alt millor.
No cal dir
que les multinacionals cosmètiques van aprofitar aquell filó. Una extensa gamma
de productes capil·lars va envair el mercat. Tothom mirava amb enveja l’alçada
que prenien els cabells de les models, de les presentadores i de les it girls,
que lluïen unes cabelleres enlairades cap amunt amb forma de torre Eiffel,
d’arbre amb ocells, de trompeta...
Les
empreses més potents van començar la guerra de la competència amb l’habitual
màrqueting brut, fins que un estudi de mercat (previ suborn) va proclamar que
el millor producte per mantenir els cabells esculpits i enlairats «com una
escala cap al cel», era la laca Stairway to Heaven. Aquesta marca va aprofitar
la cançó dels anyencs Led Zeppelin per llançar un espot publicitari de força èxit.
I gràcies a tot plegat, Stairway va duplicar les vendes en una setmana i va
exhaurir l’estoc emmagatzemat a un soterrani il·legal de Onkoyesthà
(Pet-Xhina). Per aquest motiu, les fàbriques clandestines de Pet-Xhina van
obligar a fer torns de vint hores els seus treballadors, que només disposaven en
tot el dia de cinc minuts per menjar i d’altres cinc per anar al bany. Tanta
pressió al cervell i a la bufeta va ocasionar síncopes, ictus, atacs de gota,
d’asma i de gelosia, i com a conseqüència, els errors humans van desembocar en
falta de sincronització a les cadenes, sobreescalfament de la maquinària i centenars
de remeses defectuoses.
A la
fàbrica de Ping-Pang (Pet-Xhina), que com a totes les altres, no complia les
normatives de seguretat, va produir-se un incendi colossal que va causar
centenars de morts i una columna de fum que es veia des del satèl·lit
Ficoelnàs. El foc es va escampar ràpidament, fins a arribar a un bosc de moltes
hectàrees que tot just començava a rebrotar després que una fuita radioactiva
de la central nuclear de Khina-Poor el devastés una dècada abans.
Per
acabar-ho d’adobar, cal aclarir que el gas de soja emprat per Stairway era
altament mutant, sobretot en entrar en contacte amb el betum i derivats. I vet
aquí que els camperols de Voö-Mitho (Pet-Xhina) s’alimentaven únicament de
l’arròs transgènic i experimental que conreaven —servint
gratuïtament de conills d’Índies a la multinacional Petronilus—. I a què
no endevineu quins components verinosos es trobaven a les llavors d’aquest
cereal que manipulava la “Petro”? Doncs plom, mercuri, cadmi, arsènic, i... el
betum, efectivament. La cadena d’esdeveniments desastrosos ja estava servida.
I finalment
va succeir l’inevitable. Mentre a Voö-Mitho recol·lectaven l’arròs, es va
produir una explosió atòmica que va multiplicar la potència d’Hiroshima i
Nagasaki. Una capa radioactiva va envoltar la Terra i l’ozó va esfumar-se per
complet… La raça humana no va sobreviure i va desaparèixer en poc temps, així
com el animals, la vegetació i tots els éssers vius, inclosos els escarabats de
cuina. A aquelles alçades, el planeta patia fatiga extrema per esgotament, i va
aprofitar per fer unes vacances amb cura de desintoxicació inclosa.
Van passar
molts i molts mil·lennis i unes quantes glaciacions, fins que la Terra es va
recuperar. I quan finalment va tenir forces, mostrava les cicatrius de la
civilització. Amb esforç va greixar el seu mecanisme de rotació per tornar a
girar a poc a poc, i el sol va escalfar-la de nou. Tot va esdevenir idíl·lic:
la llum, la terra fèrtil, l’oxigen... Inclús una mena d’éssers unicel·lulars
que començaven a desenvolupar-se als estancs d’aigua dolça, però la Terra va
dir: «¡Ja n’hi ha prou!». I després
de reunir-se amb la cúpula del desenvolupament dels éssers vius, van acordar
l’exterminació d’una baula defectuosa per garantir una evolució pacífica... I
l’ésser humà, mai més va poblar un planeta de l’espai infinit ni de més enllà.
-------FI---------
Cristina Niubó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada