Pluja d'idees

Estimat diari,

Per fi, el dia d’avui ha acabat. El secret ha quedat ben guardat entre la mula, el bou, en Josep i jo. Bé, i potser Déu, qui tot ho veu. Si és així, s’està fent el despistat per no menjar-se aquest marró. En algun moment hem sospitat d’un pastoret quan ens ha cantat lsestrofa dstrofa  quan ó strofa  quan ensque feia “qui dirà més gran mentida”. Si és el cas, és tenir molta mala llet. A en Josep per poc li dóna un atac al cor quan l’ha sentit. Ell, això de les mentides, ho porta força malament. És pecat.

Ningú més se g pot assabentar. Mare meva, no vull ni pensar què passaria. Quin escbndol! Per això, des que aquesta criatura meva ha nascut no fa ni vint-i-quatre hores, tots quatre no hem parat de donar voltes al tema per trobar-hi una solució. Anem a contrarellotge. Ha estat fàcil enganyar els pastorets, però els Reis Mags serà una altra cosa. I ja vénen de camí.

De totes les que ens hem plantejat, aquestes són les opcions que ara tenim:

Al pessebre del costat, aquesta matinada, també ha nascut una criatura. Un nen ros i blanquet. Entre la mula, el bou, en Josep i jo, hem reunit quatre duros. Hem pensat dhintercanviar els nadons i, a part, donar-los els diners pel gest. Si no accepten la proposta, els demanarem que com a mínim ens deixin el seu fill  uns dies fins que Ses Majestats d’Orient vinguin a fer els honors. La pega d’aquest pla és que implica que dues persones més s’assabentin d’aquesta ficada de pota.

Una altra opció és pecar i consumar el nostre matrimoni. Total, ara mateix ja ho estem fent amb la mentida. Ja no ve d’aquí. Però dues preguntes es plantegen: què fem fins que neixi la nova criatura i què fem si passa el mateix que amb aquesta.

Per últim, podem dir que ens l’han robat. Que aquesta nit han entrat a l’establia i, com que saben que en “Jesús” és una mina d’or, se l’han endut per fer negoci. I punt.

Demà ben aviat farem el cafè tots plegats i seguirem donant voltes al tema. Ml cafè tots plega

Tenim una responsabilitat: el Messies. I l’hem cagat: la Messies. Impensable. T’imagines tots els fidels religiosos venerant la meva petita? Per un moment se m’ha passat pel cap i, he de confessar, que em pixava de riure. Mai ning  havia pensat que aquesta opció podria existir? Per què tenia tothom tan assumit que tant sí tan as naixeria un mascle? Fa una estona que rumioa estonen Gabriel ens va anunciar la nostra missió, el valor que requeria, la importància, lla nostra missibla bla bla… Va dir que engendraria un nen que seria la imatge de Déu tot poderós qui, per cert, ningú ha vist. Aleshores, em pregunto: i si al cap i a la fi tot plegat ha sortit com havia de sortir? Ho consultarengendraria un

Bona nit,

Maria